Secrets empresarials

Un secret empresarial és qualsevol informació o coneixement que sigui secret, és a dir que no sigui conegut ni accessible per a les persones del sector, tingui un valor empresarial pel fet de ser secret i, per a això, s’hagin pres mesures raonables per part del seu titular (Llei 1/2019 de 20 de febrer, de Secrets Empresarials).

Un secret empresarial protegeix el seu titular contra l’obtenció, utilització o revelació il·lícita de la informació constitutiva del secret.

El titular del secret és la persona física o jurídica que exerceix legítimament el control sobre el secret i haurà de constituir proves documentals o materials sobre la seva existència, així com sobre les mesures efectives que ha posat en pràctica per al manteniment del secret. Aquestes mesures han de comprendre, en particular:

● Acords de confidencialitat amb tercers; inclusió de clàusules en els contractes laborals relacionades amb la confidencialitat, la cessió de drets i la no competència.
● Restricció d’accés a la informació a un nombre limitat de persones autoritzades.

Patent o secret empresarial?

El secret empresarial està regulat legalment i, a diferència de les patents, pot oferir protecció sense limitació en el temps. No és necessari realitzar cap registre i, per tant, no cal fer front als costos corresponents a la tramitació i defensa de registres. Per això, els costos per a la seva obtenció i manteniment són significativament inferiors als d’una patent.

Ara bé, convé tenir en compte que una protecció mitjançant secret empresarial perdrà tota la seva eficàcia si es produeix una divulgació de la matèria protegida. A més, en aquest cas serà massa tard per a protegir la innovació mitjançant patents o models d’utilitat, ja que aquests no serien vàlids per falta de novetat. L’opció del secret empresarial només és aconsellable quan existeix la possibilitat de mantenir secreta la innovació al llarg del temps amb un grau de confiança molt elevat.

En realitat, la patent i el secret empresarial no són formes de protecció excloents, sinó que poden ser complementàries. Hi ha innovacions, o parts d’aquestes, que no poden protegir-se com a patents per no complir algun dels requisits de patentabilitat (caràcter tècnic de la invenció, activitat inventiva, aplicació industrial) o per estar directament excloses de patentabilitat a causa de la seva pròpia naturalesa (per exemple, els programes d’ordinador com a tals, els mètodes per a l’exercici d’activitats econòmic-comercials, els mètodes matemàtics quan no estan aplicats a una realització tècnica concreta, i determinades activitats en els camps de la biotecnologia i la medicina). En aquests casos, pot ser útil la figura del secret empresarial.

D’altra banda, fins i tot tractant-se d’una invenció patentada pot haver-hi un determinat “know-how” que només posseeix l’inventor i que podria incloure’s en el contracte de llicència per a l’explotació de la patent. Aquest “know-how” podria estar protegit com a secret empresarial, sempre que no sigui indispensable per a posar en pràctica la invenció patentada, i en aquest cas ha de ser divulgat en la sol·licitud de patent.