Són noms que identifiquen productes, que s’han produït en un lloc concret, amb característiques úniques, unides a aquest origen geogràfic i al saber fer tradicional. Per això, quan tenen un vincle específic amb el seu lloc d’elaboració, les denominacions de productes poden rebre el reconeixement d’una «indicació geogràfica».
Aquestes indicacions donen confiança als consumidors i els permet distingir els productes de qualitat, al mateix temps que ajuda els productors a comercialitzar millor els seus productes.
A la Unió Europea hi ha gairebé 3500 indicacions geogràfiques registrades. Actualment estan regulades, mitjançant tres Reglaments de la UE diferents, les indicacions geogràfiques per a productes agrícoles i alimentaris, vins i begudes espirituoses. Per a altres productes, com poden ser els tèxtils, la ceràmica o el vidre, hi ha una proposta de Reglament de la UE diferent.
Les indicacions geogràfiques comprenen les denominacions d’origen protegides, en sigles DOP, i les indicacions geogràfiques protegides, IGP.
El vincle amb la zona geogràfica és més gran en les DOP que en les IGP, ja que en les DOP totes les fases de producció es realitzen en aquesta zona i les característiques del producte es deuen fonamentalment a aquesta. Malgrat aquesta diferència, la regulació i protecció jurídica de les DOP i les IGP és la mateixa.
Un exemple de DOP és “Oli de Terra Alta”, un oli d’oliva verge extra obtingut del fruit de Olea Europea L., de la varietat principal Empeltre o la mescla de la varietat Empeltre i les varietats secundàries Arbequina, Morruda i Farga. La zona de producció comprèn la comarca de Terra Alta i alguns municipis de la comarca de la Ribera d’Ebre.
Unes altres DOP ben conegudes es refereixen a vins, com “Cava”, «Priorat”, “Penedès”, “Ribeiro” o «Arabako Txakolina-Chacolí d’Àlaba».
Un exemple d’IGP seria “Irish Whiskey”, que s’elabora, es destil·la i envelleix a Irlanda, sense que sigui necessari que les matèries primeres procedeixin exclusivament d’Irlanda.
Contactar