19 oct. Impacte de la Intel·ligència Artificial en la Propietat Industrial i Intel·lectual
IA i Propietat Industrial i Intel·lectual
Cada dia, les notícies sobre la Intel·ligència Artificial (IA) omplen els mitjans de comunicació, sovint destacant aspectes negatius, com la creació de fotografies falses de celebritats o fins i tot vagues de guionistes a Hollywood que exigeixen protecció contra la IA. No obstant això, en lloc de sucumbir al pessimisme habitual, ens centrarem aquí en una visió general de com la IA està influint en l’àmbit de la Propietat Industrial i Intel·lectual i les oportunitats que presenta.
IA com a autor
La IA ha estat involucrada en la generació d’invencions durant molt de temps. S’ha utilitzat internament per a inspirar idees, ajudar en la creació d’escenaris de prova i, més comunament, incorporar eines de IA en solucions tècniques per a abordar problemes específics, com la classificació, el reconeixement de text, imatges i veu, o l’anàlisi de dades massives.
Amb la recent explosió de les xarxes neuronals generatives com ChatGPT, Stable Diffusion, DALL-E o Midjourney, la IA ha arribat al gran públic i s’han començat a usar aquestes eines per a generar obres gràfiques i invencions i, encara que no hi ha una constància directa, possiblement també dissenys industrials i marques gràfiques. Per descomptat, això també ha donat lloc a qüestions sobre la infracció de drets d’autor.
És evident que aquestes eines poden servir com a punt de partida o font d’inspiració per als inventors i autors. No obstant això, el marc legal actual planteja desafiaments per al registre directe d’obres o invencions creades amb IA. La majoria dels països no reconeixen l’autoria “artificial”, i encara no és clar sobre si les persones físiques podran reivindicar la seva autoria en desenvolupaments obtinguts directament amb aquestes eines. El debat està encara obert i poden arribar a ser determinants les consideracions sobre l’autor de les ordres concretes (prompts) amb les quals s’ha guiat a la IA generativa per a obtenir el resultat.
IA com a eina de cerca patentabilitat/infracció
Des de fa alguns anys, diverses oficines de patents utilitzen eines d’intel·ligència artificial en els seus procediments interns de cerca i classificació. Per exemple, l’Oficina Europea de Patents les utilitza per a pre-classificar les sol·licituds i dirigir-les a les unitats d’examen adequades. No obstant això, fins on coneixem, es tracta bàsicament d’eines de suport, mentre que el procediment de cerca en sí es duu a terme pels equips d’examen humans amb perfils tècnics especialitzats.
Una simple cerca en internet retorna pàgines i pàgines de referències a eines de cerca de patents i marques potenciats per IA, encara que l’ecosistema encara no és clar i en moltes ocasions l’etiqueta “IA” sembla més un reclam comercial o un afegit vistós que una eina amb fonaments sòlids i amb utilitat real. No obstant això, és més que raonable assumir que no trigaran a aparèixer eines professionals de cerca automatitzada mitjançant IA que podran arribar a oferir una gran rapidesa i amplitud en els resultats. Aquestes eines serien de gran ajuda tant en les anàlisis de patentabilitat d’una invenció o de registre de marca com en els estudis de no infracció (freedom to operate).
No obstant això, amb gairebé total seguretat es tractarà de productes privats, caixes negres que retornaran unes dades sense que l’usuari pugui arribar a tenir un coneixement directe sobre les consideracions que s’hagin tingut en compte, com s’ha entrenat el model o quina informació té disponible. Més important, està l’efecte de les “al·lucinacions” degudes al fet que les xarxes d’entrenament profund (deep learning) estan normalment dissenyades per a retornar sempre algun resultat, encara que no sigui versemblant. Tot això possiblement contribueix al fet que els resultats en brut no siguin de confiança, que existeixin multitud de referències irrellevants o bé que no es trobin les referències realment importants.
Per a les marques, especialment per a marques denominatives, les eines de cerca automatitzada han d’abordar consideracions idiomàtiques i culturals, com la fonètica, lletres més representatives i la interpretació de paraules en altres idiomes. La qualitat i precisió de les eines de cerca dependran en gran manera de com s’entrenin i adaptin els models a cadascun dels països en els quals es realitzin les cerques.
Caldrà veure com evoluciona el mercat, però, a priori, sembla que serà necessària una supervisió per part d’un expert que vagi filtrant i revisant els resultats, en un procés que segurament haurà de ser iteratiu.
IA com a ajuda a la traducció
Si una eina de IA que pràcticament tothom ha utilitzat en algun moment és la traducció automàtica, us sona Google Translate? Els motors de traducció han anat millorant molt amb els anys i, avui dia, ofereixen resultats que sovint sorprenen i que permet entendre bastant bé el text de partida. En la majoria dels casos, fins i tot en el camp de la Propietat Industrial, aquest tipus de traduccions és més que suficient. Per exemple, quan se cita un document en coreà en un informe de cerca és habitual utilitzar la traducció automàtica del coreà a l’anglès per a poder fer-se una idea del seu contingut. Se sol utilitzar traduccions a i des de l’anglès perquè la majoria dels principals motors de traducció s’han entrenat tradicionalment amb aquest idioma com a base.
Un altre exemple: quan se sol·licita una Patent Unitària europea és necessari aportar una traducció (a l’anglès si l’idioma de tramitació ha estat francès o alemany, o a un altre idioma de la UE si l’idioma de tramitació ha estat anglès). Doncs bé, en realitat, aquesta és una mesura transitòria i es preveu abandonar-la en el futur quan la traducció automàtica hagi millorat prou per a fer innecessària aquesta traducció.
No obstant això, hi ha un matís important: tant les traduccions amb objectiu d’anàlisi, com les de la Patent Unitària no tenen efectes legals. Quan existeixen aquests efectes legals, la traducció es torna molt més crítica i fa falta posar molta cura en la precisió. Per exemple, en traduir una palesa per a registrar-la en un país concret, fins i tot un petit error en les reivindicacions pot afectar dràsticament a l’abast de protecció o a la interpretació d’aquestes. Aquest problema és fins i tot més rellevant amb traduccions automàtiques perquè a vegades el motor retorna una frase aparentment correcta a nivell sintàctic però que realment no es correspon amb el sentit del text original. La traducció de textos amb efectes legals pot basar-se en una traducció automàtica, però resulta imprescindible una revisió lingüística i tècnica que garanteixi la qualitat.
IA com a ajuda a la redacció de patents
Com no podia ser d’una altra manera, la redacció assistida per IA està començant a guanyar impuls amb serveis anomenats robot patent drafting dirigits a facilitar el flux de treball, ajudant a estructurar la memòria i les figures a partir d’unes reivindicacions i agilitzant les tasques més tedioses. La combinació d’aquestes eines amb els anomenats models grans de llenguatge (LLM, large language models) promet reduir l’esforç necessari per a la redacció i aportar una qualitat suficient, sempre que el procés estigui supervisat i revisat per un expert.
De moment, aquestes eines estan en una fase inicial, liderades per start-ups i molt centrades en els estàndards de l’oficina de patents dels Estats Units (USPTO). No obstant això, la redacció assistida per IA és un camp realment interessant i amb un futur que sembla prometedor per als agents de patents.
Conclusió
La Intel·ligència Artificial està imbricada en la Propietat Industrial i Intel·lectual en diverses formes, des de la creació d’invencions fins a la cerca de patentabilitat i infracció, la traducció i la redacció de patents. A mesura que avancem en el segle XXI, és essencial abordar els desafiaments i aprofitar les oportunitats que la IA presenta en aquest camp en constant evolució. La col·laboració entre la IA i els experts humans continuarà sent fonamental per a garantir resultats precisos i d’alta qualitat en el món de la Propietat Industrial.
Aquest article ofereix una visió general de com la IA està transformant la Propietat Industrial i Intel·lectual i destaca la importància d’adaptar-se a aquesta revolució tecnològica en curs.
Autor: Carles Molina Martínez, Enginyer de telecomunicacions i agent de patents europees.
Nota: les conclusions de l’article han estat elaborades amb ChatGPT i la imatge creada amb Dall-E.