27 des. ENTRA EN VIGOR LA REFORMA DE LA LLEI DE MARQUES
El 14 de gener del 2019 entra en vigor la reforma de la Llei espanyola de Marques 17/2001, que ha estat modificada per a adaptar-la a la Directiva europea 2015/2436.
Tot i que es retarda quatre anys, fins al 14 de gener del 2023, l’efectivitat d’un dels canvis de major transcendència –l’atribució a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques de la competència per a tramitar i resoldre en via administrativa sol·licituds de nul·litat i caducitat per manca d’ús de marques registrades–, la resta de modificacions afectaran ja des d’ara els procediments de sol·licitud, oposició i renovació de marques i noms comercials, així com l’abast dels drets conferits pel registre. Ara veurem quines són les més significatives.
La legitimació per sol·licitar el registre queda oberta a qualsevol persona física o jurídica i s’estableix que les marques hauran de ser signes representables, però no necessàriament de forma gràfica, de manera que aquesta possibilitat s’amplia a d’altres mitjans (sonors, vídeos, hologrames).
Es precisen millor les prohibicions absolutes de registre sobre denominacions d’origen, indicacions geogràfiques, termes tradicionals de vins i especialitats tradicionals garantides. I s’afegeixen a elles les denominacions de les obtencions vegetals. A més, les DOP o IGP poden ser invocades també com a prohibicions relatives.
Desapareix el concepte de notorietat i els seus graus, i queda el de renom, que comporta el coneixement de la marca no només entre els consumidors del seu sector de mercat, sinó pel públic en general. La protecció a la marca de renom és objecte d’especial protecció: per tal d’impugnar vàlidament l’ús o el registre del signe posterior, és indiferent que hi hagi o no similitud aplicativa, essent suficient que existeixi identitat o semblança entre signes i es pretengui obtenir un avantatge deslleial, o bé que l’ús del signe pugui ser perjudicial per al renom o el caràcter distintiu de la marca.
Queda regulada detalladament la legitimació per a formular oposicions, ampliada als llicenciataris en determinats casos. Però el canvi essencial en el procediment d’oposició és sens dubte l’atribució al sol·licitant del dret a exigir que es provi l’ús de la marca o nom comercial oponent, si aquest té més de cinc anys. Si no s’aporten proves consistents, l’oposició serà desestimada sense més consideracions.
Els drets conferits pel registre es delimiten i amplien. L’ius prohibendi derivat del registre no conculca els drets adquirits pels titulars en una data anterior a la sol·licitud o prioritat de la marca registrada. En canvi, se suprimeix el dret a l’ús immune del signe registrat com a nom comercial o denominació social, dret que queda reservat únicament al nom o l’adreça de les persones físiques.
Destacar, en darrer lloc, que la nova regulació comporta també un reforç de les atribucions dels titulars de marques registrades davant d’infraccions. Podran prohibir els actes d’infracció directa, però també els actes preparatoris de tals infraccions. En el difícil camp de batalla de la pirateria i la falsificació, podran prohibir que transitin i s’introdueixin al país productes que portin, sense autorització, marques idèntiques o substancialment idèntiques, sense estar obligats a demostrar que seran comercialitzats a Espanya.
Aquestes són les modificacions més rellevants introduïdes a la reforma, que com es pot veure suposen canvis importants en aspectes tècnics i de procediment administratiu, però també en aspectes jurídics essencials per al contingut, abast i defensa dels drets dels titulars de marques registrades amb efectes a Espanya.
Restem a la seva disposició per a qualsevol dubte o consulta al respecte.
Photo by Beatriz Pérez Moya on Unsplash