19 maig MÉS Nutrició MENYS distintivitat
Un article distintiu té una qualitat o característica especial que el fa fàcilment recognoscible i diferent d’altres coses del mateix tipus. Ser distintiu significa que una cosa és atractiva o interessant per les seves qualitats especials o úniques.
A l’hora d’avaluar si una marca és distintiva, apliquem aquest mateix criteri. Les marques han de ser capaces de distingir els productes i serveis d’una empresa dels d’una altra. De fet, una marca no pot registrar-se si manca d’aquest caràcter distintiu.
En examinar el caràcter distintiu intrínsec d’una marca, aquest es duu a terme en dues fases: una en relació amb el públic rellevant i si aquest reconeix un contingut semàntic del signe en si i, una altra sobre si el contingut semàntic percebut està o no relacionat i/o és d’ús comú en el comerç per a productes i serveis idèntics o similars.
Quan l’empresa alemanya Quality First GmbH va sol·licitar la seva marca “MORE Nutrition” (MES Nutrició), poc podia sospitar (o potser sí) que la seva marca es consideraria purament laudatòria per a productes i serveis relacionats amb productes alimentosos, begudes, complements alimentosos i nutrició, ja que una part significativa del públic anglòfon l’entendrà com una indicació que els productes ofereixen una millor nutrició en comparació amb altres productes convencionals similars. Aquesta afirmació ha estat confirmada pel Tribunal General (*TG) en el seu assumpte de data 05/02/2025, T- 219/24, MORE Nutrition, EU: T:2025:128.
Si aprofundim en la resolució, entre les al·legacions de la Sol·licitant en la seva sol·licitud davant el TG, destacaríem que va afirmar que la Sala de Recurs no va tenir en compte el fet que la paraula “més” en la marca sol·licitada estava escrita en majúscules. La demandant va al·legar que la majúscula permet al públic rellevant associar la marca amb la família de marques de la demandant o fins i tot entendre-la com a “sobrealimentació”.
Referent a això, el TG considera que el fet que un dels elements denominatius estigui en majúscula és totalment irrellevant en l’apreciació del caràcter distintiu tenint en compte que la marca en qüestió és, al cap i a la fi, simplement una marca denominativa sense altres elements accessoris.
La protecció resultant del registre d’una marca denominativa s’estén a la paraula tal com figura en la sol·licitud de MUE i no als aspectes gràfics o estilístics específics que la marca pugui adoptar o assumir.
El TG també indica que el concepte de “família de marques” no s’aplica als motius de denegació absoluts, sinó als motius de denegació relatius. El caràcter distintiu d’una marca ha d’apreciar-se en relació amb les seves característiques intrínseques, sense prendre en consideració altres marques, suposadament similars, de les quals sigui titular el sol·licitant. Per tant, i així ho ha indicat àmpliament la jurisprudència, la decisió del TG ens porta a la conclusió que les marques han d’examinar-se cas per cas, segons els fets de la situació concreta.
Es tracta d’un cas interessant que ens dona “MÉS” llum sobre els elements que han de tenir-se en compte -o més aviat confirmar-los- a l’hora d’avaluar si una marca ha de considerar-se distintiva o no. En realitat, ens dona pistes sobre quins elements i fets no són rellevants en aquest marc i quins van més enllà de la mera reacció del consumidor. El signe “MORE Nutrition” ha atorgat al seu titular menys drets de marca, però sens dubte ens ha donat molt MÉS que aprendre.
Si desitja accedir al text complet de la decisió, el trobarà en el següent enllaç:
https://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=295057&pageIndex=0&doclang=DE&mode=req&dir=&occ=first&part=1