12 abr. Guia per invencions assistides per IA als Estats Units
Context
Paulatinament, van apareixent i consolidant-se criteris destinats a determinar la possibilitat de patentar invencions, en les quals s’hagi emprat Intel·ligència Artificial (IA) com a ajuda en la creació d’invencions. Al febrer del 2024, l’Oficina de Patents i Marques dels Estats Units (USPTO) va publicar una guia per a Invencions Assistides per Intel·ligència Artificial (IA), dirigida a proporcionar indicacions tant per als sol·licitants com per als examinadors respecte a la manera de determinar si la contribució humana a una innovació és suficientment significativa per tal de poder optar a una patent quan també hi hagi contribuït la IA.
Així doncs, la USPTO no exclou completament la patentabilitat d’aquelles invencions que hagin estat creades amb l’assistència d’eines de IA, sinó que s’estableixen una sèrie de criteris que cal complir per tal de considerar-les patentables.
Contingut de la guia:
La guia està publicada al següent enllaç: https://www.federalregister.gov/documents/2024/02/13/2024-02623/inventorship-guidance-for-ai-assisted-inventions
A la guia, s’hi inclouen indicacions per als examinadors respecte a la manera de determinar qui és l’inventor o inventors correctes que cal que figurin a una patent o sol·licitud de patent per a aquelles invencions que hagin estat creades per éssers humans, però amb l’ajuda de la IA. El punt clau és determinar si la contribució “humana” és suficientment rellevant o significativa, per la qual cosa s’indica també la pertinença de la denominada proba Pannu (cas Pannu vs. Iolab Corp.).
Amb aquesta finalitat, s’estableixen alguns criteris que el propi document indica que no constitueixen una llista exhaustiva:
1. L’ús per part d’una persona física d’un sistema de intel·ligència artificial per tal de crear una invenció assistida per IA no invalida les contribucions fetes per aquesta persona com a inventor. La persona física pot figurar com a inventor o coinventor si ha contribuït significativament a la invenció assistida per IA.
2. Només pel fet de reconèixer un problema o de tenir un objectiu general o un pla d’investigació, no s’assoleix el nivell de “concepció” de la invenció. Una persona física que només presenti un problema a sistema de IA pot no ser considerat com a inventor (o coinventor) de la invenció corresponent obtinguda a partir dels resultats d’aquest sistema. No obstant això, podria demostrar-se una contribució significativa en funció de la forma en què la persona construeix l’entrada (prompt) tenint en compte un problema específic per tal d’obtenir una solució concreta del sistema de IA.
3. Només pel fet de posar en pràctica una invenció obtinguda per una IA, no es considera automàticament com a inventor a qui l’hagi posat en pràctica. Una persona física que simplement reconeix i aprecia el resultat d’un sistema de IA com a una invenció no és necessàriament un inventor, en particular quan les propietats i la utilitat del resultat poden resultar evidents per a un expert en la matèria. Tanmateix, una persona que utilitza el resultat d’un sistema de IA i contribueix de manera significativa al resultat per crear finalment una invenció sí es pot considerar un inventor pròpiament dit. En determinades situacions, una persona que porti a terme un experiment amb èxit tot emprant els resultats del sistema de IA podria demostrar que ha contribuït de manera significativa a la invenció, fins i tot en cas que no es pugui establir la “concepció” fins que la invenció no s’hagi posat en pràctica.
4. Es pot considerar que una persona física que desenvolupi un component essencial del qual se’n derivi la invenció reivindicada ha realitzat una contribució significativa a la concepció de la invenció reivindicada, encara que no hagi estat present ni hagi participat en cadascuna de les activitats que van conduir a la concepció de la invenció reivindicada. En algunes situacions, la persona o persones físiques que dissenyen, construeixen o entrenen un sistema de IA per a un problema específic amb la finalitat d’obtenir una solució particular podrien ser considerades inventors, quan el disseny, la construcció o l’entrenament d’aquest sistema sigui una contribució significativa a la invenció creada amb ell.
5. Mantenir el “domini intel·lectual” d’un sistema de IA no converteix, per sí sol, a una persona en inventor de cap invenció creada mitjançant l’ús del mateix. Per tant, només el fet que una persona posseeixi o supervisi un sistema de IA que s’empri a la concepció de la invenció, no la converteix en inventor, fet que sembla concordar amb el cas DABUS al qual s’ha fet referència en els nostres articles.
La guia es refereix també a alguns exemples específics de situacions hipotètiques i a com s’aplicarien en aquests casos els criteris descrits anteriorment i que estan disponibles al següent enllaç: https://www.uspto.gov/initiatives/artificial-intelligence/artificial-intelligence-resources
Conclusió
La USPTO no descarta la possibilitat de patentar invencions en les quals s’hagi usat IA com a ajuda per a crear aquesta invenció, sempre que existeixi una contribució humana prou rellevant. La guia publicada estableix les pautes generals per a avaluar aquesta contribució i determinar la possibilitat que les persones físiques constin com a inventors. Resulta interessant que el document faci explícit que la creació d’un prompt determinat en l’obtenció d’una solució concreta mitjançant IA pugui contribuir a considerar el creador d’aquest prompt com a inventor.
Autor: Carles Molina
Photo by Growtika on Unsplash.com