12 abr. Com adaptar la legislació actual al canviant món virtual?
Canvis vertiginosos a la tecnologia
Actualment estem sotmesos a grans canvis que provenen de l’evolució de la tecnologia, com serien la introducció de la Intel·ligència Artificial, el Metavers, la Realitat Augmentada o el Blockchain i les Criptomonedes. No només les persones hem d’adaptar-nos a aquesta nova “realitat”, també suposa un repte en el terreny legal, ja que la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual -com en altres camps- no contempla de forma directa i explícita les noves tecnologies. És per això que els tribunals i les administracions han de fer un esforç interpretatiu de la legislació vigent per adaptar-la a aquests reptes emergents.
Un dels primers casos dirimits davant dels Tribunals espanyols
El Jutjat Mercantil de Barcelona, Secció 9, en la sentència 11/2024 d’11 de gener de 2024, va tenir l’oportunitat de resoldre un assumpte relacionat amb les noves tecnologies i la propietat intel·lectual.
La Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos (VEGAP), organització de gestió de drets d’autor, va demanar a Punto Fa, S.L. (Mango) per la vulneració dels drets morals d’integritat i divulgació, i dels drets patrimonials de reproducció, transformació i comunicació pública, en representació de tres autors d’obres d’art físiques, en virtut dels articles 14 i 17 de la Llei de Propietat Intel·lectual.
Els fets demandats es remunten a la primavera del 2022, quan la popular cadena de roba Mango va inaugurar una botiga a la Cinquena Avinguda de Nova York. A la inauguració, es van exposar obres d’art dels tres artistes, que havien estat cedides a Mango per una tercera empresa propietària de les mateixes. Alhora, els dies de la inauguració, es van exposar a la plataforma Opensea i a Decentreland unes obres digitals, creades per uns criptoartistes contractats per Mango a partir de les obres físiques dels tres autors. Així doncs, els criptoartistes van transformar les obres físiques per tal de crear les obres digitals.
Les obres digitals no es van arribar a convertir en actius blockchain per ser comercialitzades, sinó que només es van poder visualitzar pel públic durant un temps determinat.
A la seva sentència, el Tribunal indica que la qüestió a dirimir és si l’ús de les obres per part de la demandada ha de ser considerat un ús legítim que no requereix autorització o, per contra, la demandada va infringir els drets de propietat intel·lectual dels autors en transformar i exposar públicament al món virtual l’obra sense autorització.
Dret moral a la divulgació de l’obra
El Tribunal afirma que l’article 4 de la Llei de Propietat Intel·lectual indica clarament que la divulgació duna obra requereix el consentiment de l’autor quan es faci accessible per primera vegada al públic. En aquest cas, les obres havien estat exhibides al públic pels seus autors entre els anys 1970 i 1991, per la qual cosa la seva exhibició a la inauguració de Mango no va ser la primera divulgació. Com que no era la primera exhibició, el dret moral a la divulgació de l’obra dels autors ja s’havia esgotat i, per tant, no hi va haver una vulneració del dret moral a la divulgació de l’obra dels autors.
Dret patrimonial a la comunicació pública
D’acord amb l’article 20 de la Llei de Propietat Intel·lectual, la comunicació pública de l’obra és l’acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l’obra, com seria per exemple l’exposició pública d’obres d’art. D’altra banda, l’article 56.2 de la Llei de Propietat Intel·lectual confereix al propietari del suport el dret d’exposició pública de l’obra llevat que l’autor ho hagi prohibit expressament en alienar l’obra o quan l’exposició perjudiqui l’honor o la reputació professional del autor.
En aquest cas, no hi ha cap prova que els autors haguessin limitat el dret d’exposició en alienar les seves obres. El Tribunal considera a més que l’exposició pública de les obres –és a dir, les obres físiques juntament amb les noves obres virtuals amb indicació dels autors– no va perjudicar l’honor o la reputació professional dels autors.
Dret patrimonial a la transformació de l’obra
D’acord amb l’article 21 de la Llei de Propietat Intel·lectual, l’autor d’una obra té el dret d’autoritzar-ne la transformació. De tota manera, cal precisar que l’obra resultant d’una transformació pertany al seu autor, en aquest cas als criptoartistes.
El Tribunal argumenta que la Llei de Propietat Intel·lectual no indica als jutges com determinar si un acte d’explotació es pot fer o no sense autorització, per la qual cosa cal acudir a l’article 7 del Codi Civil, on s’estableix que els drets s’han d’exercir conforme a les exigències de la bona fe. El Tribunal recorre llavors a la doctrina de “fair use” o “fair deal” per determinar si l’ús realitzat per Mango és un ús innocu emparat per la bona fe. Aquesta doctrina ja va ser aplicada anteriorment per la sentència del Tribunal Suprem de 3 d’abril de 2012 en el cas Google, on el Tribunal Suprem va concloure que la Llei de Propietat Intel·lectual no exclou l’aplicació de la doctrina del “fair use”.
Doncs bé, amb base a la doctrina del “fair use”, el Tribunal estima en aquest cas que la demandada no va fer servir les obres amb una finalitat comercial, ja que només van ser exposades per ser visualitzades de forma temporal a les plataformes Opensea i a Decentraland. Això es desprèn fonamentalment del fet que no es van arribar a crear NFT susceptibles de transmissió, descàrrega o reproducció. Tampoc la demandada va obtenir cap benefici econòmic per l’exhibició de les obres, sinó que va assumir les despeses de creació de les obres transformades. Així mateix, no hi ha evidència que la visualització de les obres hagi augmentat les vendes de la demandada, per la qual cosa -conclou el Tribunal- els motius de creació de les obres virtuals són purament sentimentals amb el propòsit de fer alguna cosa especial per a la inauguració de la botiga.
El Tribunal afegeix que, com Mango va indicar l’autoria de les obres d’art físiques, l’ús no només no ha perjudicat els seus autors, sinó que els ha beneficiat gràcies al reconeixement i el protagonisme que les obres van obtenir a l’esdeveniment d’inauguració. D’altra banda, el Tribunal també assenyala que, encara que les obres van ser transformades en la seva totalitat, han estat dotades d’una originalitat diferent.
Conclusió
En aplicar la doctrina del “fair use”, el Tribunal entén que s’ha realitzat un ús “innocu” de les obres d’art, per la qual cosa resol desestimant la demanda i declarant la no vulneració dels drets d’autor, en considerar que la demandada, Mango, va actuar de bona fe. Independentment del resultat, el Tribunal ha realitzat un treball d’interpretació de la Llei de Propietat Intel·lectual per adequar-la a un supòsit pràctic relacionat amb les noves tecnologies, i tot porta a concloure que sí que és possible aplicar el dret tradicional a aquest nou món virtual. Amb el pas del temps, la legislació vigent s’anirà sens dubte modificant per adaptar-se i emparar de manera més explícita aquests nous supòsits, però no sembla que sigui una necessitat imminent a la vista d’aquesta sentència.
Autora: Mercè Hernández
Photo by Igor Omilaev on Unsplash.com