15 juny Goldsmith vs Fundació Andy Warhol: dibuixant la línia entre els drets d’autor i l’ús just
El Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar el passat 18 de maig que la Fundació Andy Warhol (FAW) havia infringit els drets d’autor de la fotògrafa Lynn Goldsmith quan va llicenciar una serigrafia creada per Andy Warhol amb la cara de Prince basada en una fotografia seva.
Una mica de context:
L’any 1981, Lynn Goldsmith va fotografiar el cantant Prince per a la revista novaiorquesa Newsweek. Tres anys després, la revista Vanity Fair va encarregar a Andy Warhol la creació d’unes serigrafies amb la cara del cantant basades en la fotografia de Goldsmith, qui va acceptar i va rebre una compensació de 400 dòlars per l’ús de la seva fotografia com a material de referència per a la serigrafia lila:
El 2016, arran de la mort del cantant, la revista Condé Nast va publicar una nova imatge de la serigrafia de Warhol, en color taronja:
En aquesta ocasió, tan sols es va sol·licitar l’autorització de la FAW, que va rebre una compensació econòmica de més de 10.000 dòlars.
Va ser a conseqüència d’aquesta segona publicació que la fotògrafa va descobrir que Warhol havia creat altres obres a partir de la seva fotografia, a part de la inicialment publicada per Vanity Fair, i va demandar a la FAW per haver llicenciat la publicació d’aquesta nova obra sense haver-n’hi demanat autorització, mencionat la seva autoria sobre la fotografia que havia servit com a material de referència, ni haver-la compensat econòmicament.
Després de set anys de guerra prop dels tribunals i dues decisions prèvies contradictòries, el Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica ha fallat a favor de Goldsmith, declarant l’existència d’infracció dels seus drets d’autor sobre la fotografia.
Ús legítim?
La FAW no va discutir prop del Tribunal Suprem que la fotografia de Goldsmith i les serigrafies de Warhol no fossin substancialment similars. El debat s’ha centrat en si l’ús realitzat de l’obra anterior podria emparar-se en l’excepció d'”ús just” o “ús legítim”.
Segons la legislació nord-americana en matèria de drets d’autor, un dels factors per considerar que l’ús és just o legítim – i el que la FAW pretenia que s’apliqués en aquest cas – és tenir en compte el propòsit i caràcter de l’ús.
La FAW defensava que s’estava realitzant un ús just o legítim perquè la nova sèrie de serigrafies de Prince tenia un propòsit transformador ja que traslladaven un missatge o concepte diferent al de la fotografia.
Tanmateix, com hem assenyalat abans, el Tribunal no ha acollit aquesta interpretació, al·legant que, tot i que l’expressió d’una nova idea o concepte pot ser rellevant per considerar que una còpia té caràcter propi, aquest no és l’únic factor a valorar per estimar que hi ha un ús just.
En aquest sentit, el Tribunal ha tingut en compte que, tant la fotografia com la serigrafia tenien un mateix propòsit: il·lustrar històries sobre Prince a la premsa i que, a més a més, l’ús realitzat tenia una naturalesa comercial (a canvi d’un preu) i és per això que conclou que, en efecte, s’ha produït una infracció dels drets d’autor de la fotògrafa.
Què passaria en un cas similar a Espanya?
La nostra Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) reconeix als autors el dret exclusiu a autoritzar o prohibir la reproducció, distribució, comunicació pública i transformació de les seves obres.
Per tant, en principi, si un autor vol fer servir l’obra d’un altre per incorporar-la a la seva, o bé té interès en modificar una obra preexistent per crear-ne una de nova, necessita l’autorització de l’autor de l’obra originària. Aquest escenari està previst a l’article 21 de la LPI que contempla el supòsit de transformació d’una obra i estableix que: l’obra resultant de la transformació, correspondrà a l’autor d’aquesta última sense perjudici del dret de l’autor de l’obra preexistent d’autoritzar l’explotació d’aquests resultats.
Respecte a l’ús just o legítim, la nostra llei reconeix alguns casos en els quals es podria fer servir una obra aliena sense permís del seu autor (arts. 31 i ss. LPI), per exemple, per a garantir l’accés a la cultura, a l’educació o a la informació.
Per tot això, creiem que aquest mateix assumpte hauria tingut un desenllaç similar aquí.
De vegades és difícil dibuixar la línia entre inspiració i còpia i també entre què suposa un ús legítim i què no ho és; a Curell Suñol, Experts en Propietat Industrial i Intel·lectual, estarem encantats d’atendre-us si necessiteu assessorament en matèria de drets d’autor.
Enllaç a la sentència: https://www.supremecourt.gov/opinions/22pdf/21-869_87ad.pdf
Autora: Sílvia Oliver Codina, advocada a Curell Suñol.