02 febr. Indicacions geogràfiques (IGs): ¿un pas més enllà?
La Unió Europea (UE), líder mundial en la protecció de IGs (en té més de 3.400), reforçarà la seva protecció actual i valorarà què fer amb les que es refereixen a productes no agrícoles.
Quan i com?
Les IGs, és a dir, denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides, són noms que, com les marques, distingeixen un producte en el mercat i garanteixen una determinada qualitat, però amb la diferència que es vinculen a una certa zona geogràfica. Per això són instruments de política agrària rural. El dret sobre les IGs a la UE s’adquireix mitjançant el seu registre, amb efectes a tot el seu territori.
A la UE la regulació actual de les IGs fa referència només a productes agrícoles i alimentaris, vins i begudes espirituoses; i s’articula a través de tres Reglaments diferents. Per als altres productes (IGs no agrícoles), com pot ser cristalleria, tèxtil, instruments musicals, catifes, pedres, etc. la UE no ha desenvolupat cap normativa.
El novembre de 2019 la UE va ratificar l’Acta de Ginebra de l’Arranjament de Lisboa, que és un tractat internacional administrat per l’OMPI al qual s’han adherit més de 30 països. Acta i Arranjament, denominats conjuntament Sistema de Lisboa, preveuen un sistema similar al de Madrid sobre la marca internacional, però per a IGs, és a dir, un procés de registre únic amb la seva pròpia base de dades (Lisbon Express). No obstant, el Sistema de Lisboa encara no està implementat a la UE.
La Comissió Europea el novembre de 2020 va aprovar un Pla d’acció en matèria de propietat intel·lectual i industrial que dedica un apartat a les IGs. En aquest Pla, la Comissió informa que reforçarà el sistema actual i que considerarà, sobre la base d’una avaluació d’impacte, si proposa un sistema de protecció per a IGs no agrícoles.
Entre altres estudis i accions, la Comissió ha llançat una consulta dirigida a tots els ciutadans sobre el futur de les IGs, en la qual podeu participar fins al 9 d’abril de 2021.
Pel que fa a la regulació de les IGs no agrícoles, hi ha un intens debat. Els qui hi estan a favor defensen que aquestes IGs oferiran als productors més protecció i control sobre els productes. També creuen que les zones rurals, on sovint es fabriquen aquests productes, tindran més inversió, ocupació i turisme. Afegeixen que els consumidors estaran més informats sobre el producte i que milloraran les relacions comercials amb altres països de fora de la UE sobre la base de la reciprocitat en el reconeixement de protecció de les IGs.
Ara bé, aquells que estan en contra de regular les IGs no agrícoles al·leguen que, com el valor d’aquests productes resideix en la tècnica i els materials, però no en factors naturals, es perd el vincle entre la qualitat del producte i l’origen geogràfic, que és l’essència de les IGs. Això, defensen, pot limitar la lliure circulació de mercat a la UE, reduir la innovació i la competència, precisament perquè els titulars de les IGs tenen un control sobre la producció, l’etiquetatge i la comercialització.
Les opcions polítiques que està considerant la UE en relació amb aquestes IGs són diverses: no fer res; dictar recomanacions que no vinculin els Estats membres; potser harmonitzar els sistemes nacionals, perquè més de la meitat ja tenen una normativa interna desenvolupada; reformar el sistema de marques, o crear un sistema de protecció únic de IGs.
Com a autora d’aquest article, a nivell jurídic, opino que és una bona oportunitat d’unificar l’actual regulació de les IGs, que és dispersa, incloent-hi les IGs no agrícoles; i potser en implementar-la, aconseguiríem que la normativa espanyola (on comptem amb més de 350 IGs registrades) també se simplifiqués, encara que les competències sobre aquesta matèria estiguin transferides a les Comunitats Autònomes. Això seria també coherent amb la normativa ja ratificada per la UE, com els ADPIC o l’Acta de Lisboa, que no distingeixen entre IGs agrícoles i les d’un altre tipus. També és una ocasió idònia, al meu entendre, de revisar el procés de registre de les IGs perquè sigui més transparent; i d’incloure els matisos en la protecció que atorguen les IGs, sobre la base de la jurisprudència recent dictada pel Tribunal de Justícia UE (TJUE).
A nivell personal, opino que, en un context de globalització i tenint en compte que, cada vegada més, hi ha les mateixes cadenes i productes a Roma que en Shanghai, preservar el know-how de les artesanies ajuda a mantenir la nostra identitat (“qui perd els seus orígens, perd la seva identitat”). Regular les IGs no agrícoles pot ser una bona eina per a això.
Serà la UE de la mateixa opinió?
El Pla d’Acció fixa com a horitzó temporal el quart trimestre de 2021, continuarà….
Base de dades Lisbon Express
https://www.wipo.int/ipdl/es/lisbon/search-struct.jsp
IP Action Plan
https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/ALL/?uri=CELEX:52020DC0760
Consulta pública
Article de María Ceballos