“Thermomix” vs “Monsieur Cuisine Connect”: la batalla dels robots de cuina ha donat un tomb

Com molts recordareu, fa un any el Jutjat Mercantil núm. 5 de Barcelona va estimar la demanda de Vorwerk & Co. Interholding Gmbh (“Vorwerk”), fabricant de la màquina de cuina Thermomix®, contra la cadena de supermercats Lidl Supermercados, S.A. (“Lidl”), declarant que el robot de cuina de Lidl “SilverCrest Monsieur Cousine Connect” (competidor de la màquina Thermomix®) violava la patent de Vorwerk que protegeix la tecnologia consistent en una “Màquina de cuina”.

Recentment, l’assumpte s’ha capgirat. L’Audiència Provincial de Barcelona (sentència núm. 14/2022 de 13 de gener de 2022) ha estimat el recurs d’apel·lació de Lidl, declarant nul·la la patent de Vorwerk i inexistent la infracció. D’aquesta manera, ha donat llum verda a la comercialització per part de Lidl del seu Monsieur Cousine Connect.

Pel que fa a la nul·litat de la patent, que era un dels pilars de la defensa de Lidl, l’AP ha considerat que la patent és nul·la per dos motius diferents: addició il·legítima de matèria durant la seva tramitació i falta d’activitat inventiva.

Respecte de la primera qüestió, l’AP conclou que la combinació de dues de les característiques incloses en la reivindicació principal, a saber, que la targeta de control compti almenys amb dos circuits de comandament diferenciats: un per al mecanisme agitador o batedor i l’altre per al dispositiu de pesada, no té suport en la sol·licitud de la patent tal com va ser presentada originalment.

Amb aquest pronunciament l’AP entén que havia de prosperar el primer atac de nul·litat per ampliació de matèria, la qual cosa determina la nul·litat de la reivindicació principal i amb ella de tota la patent. Això és suficiente per estimar el recurs de Lidl, però l’AP també dona resposta a la resta de les qüestions que el recurs plantejava per si no fos prou.

Respecte de la segona causa de nul·litat, la sentència de primera instància havia conclòs que la invenció reivindicada en la patent realment era molt senzilla, però no òbvia. Per a l’AP, en canvi, per a un expert en la matèria hauria estat òbvia la solució al problema tècnic objectiu (com aconseguir una màquina de cuina que combini un mecanisme segur i un sistema de pesada independent de la maniobra de l’interruptor), perquè la pròpia memòria de la patent afirma que les característiques rellevants ja són en l’estat de la tècnica més pròxim (invencions anteriors de Braun, Philips i Ronic).

Pel que fa a la infracció, l’AP conclou que el robot de Lidl no reprodueix la seqüència necessària de dos passos que reivindica la patent (primer, ha de detenir-se el dispositiu agitador; i segon, retirar la tapa) perquè es pugui intervenir amb seguretat en el got d’agitació. La seva tapa es pot obrir sense necessitat de cap acció prèvia, és a dir, sense necessitat de detenir prèviament el mecanisme agitador i és aquesta obertura o desenclavament de la tapa per mitjà d’un petit gir sobre el seu eix la que determina la detenció del mecanisme agitador, si bé no de manera immediata. Per a l’AP, reprodueix un sistema de seguretat que ja formava part de l’estat de la tècnica.

De la sentència, crida l’atenció que l’AP doni resposta a totes les qüestions plantejades pel recurs d’apel·lació, encara que sigui amb caràcter d’“ultra això”, la qual cosa s’agraeix, i mostri dubtes sobre si estem davant un cas d’addició de matèria il·legítima i de falta d’activitat inventiva. Ens preguntem llavors si, davant de tants dubtes, no hauria d’haver-se dictaminat a favor d’un títol concedit (per l’Oficina Europea de Patents), com és la patent de Vorwerk.

La sentència de l’AP és ferma, donat que Vorwerk no va presentar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Així, la seva patent queda anul·lada i l’assumpte finalitza amb victòria de Lidl. En tot cas, a la patent li quedava una vida molt curta perquè expirava el proper 27 de juny. A partir de l’endemà, qualsevol tercer podria explotar lliurement la invenció que la patent protegia.

Autor: Emil Edissonov