03 oct. Topada de banyes: CABRÓ v. EL CABRÓN
L’assalt final del combat entre els dos bocs, Masia Puigmoltó i Richards Brothers Group (RBG), ja s’ha acabat, i el primer, com a bon Cabró, ha deixat al seu contrincant totalment estès a terra.
Primer assalt
La lluita va començar la primavera del 2021 quan RBG (en aquell moment, Java Trading) va sol·licitar davant l’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (l’EUIPO) la marca nº 18480398 
per a productes de la classe 33.
La catalana Masia Puigmoltó va preparar l’envestida i va presentar una oposició contra la dita sol·licitud, al·legant que existia un risc de confusió amb la seva marca espanyola nº 370449 
, també per a productes de la classe 33.
Al desembre del 2022, els catalans van rebre un regal de Nadal anticipat, ja que l’EUIPO els va donar la raó. Tot i reconèixer la diferència visual entre els signes amb logotips clarament diferenciats, l’Oficina va recordar que sol prevaldre l’element verbal, pel fet que és aquest el que el consumidor té tendència a recordar. Així, acaba resolent que els signes son visualment similars en grau mig-baix, fonèticament molt similars i conceptualment idèntics si el consumidor els considera “el mascle de la cabra”.
Cal apuntar que l’Oficina també va apreciar la definició “cabró”/”cabrón” com a “persona que fa males passades” en la seva accepció d’insult, però referida només a la paraula en castellà, tot considerant que el consumidor castellà tendiria a pensar que “cabró” és una representació ortogràficament errònia de la seva versió en castellà.
Segon assalt
Una mica estabornit pel cop de cap que s’acabava d’endur però ben decidit, Java Trading va ficar la banya en l’assumpte interposant un recurs contra la decisió.
La seva línia argumental principal era que l’impacte visual dels signes és molt diferent i que la posició, mida i representació dels elements figuratius els fan tant o més importants que els elements verbals. Així, les marques ofereixen impactes visuals molt diferents, que no poden amagar-se sota les petites similituds ortogràfiques entre els termes verbals.
A nivell conceptual, el recurrent es va trencar les banyes per convèncer a l’Oficina que la seva marca fa referència a l’insult mentre que la dels catalans, amb la figura del boc, clarament es refereix al mascle de la cabra. Per tant, conclou, les marques són diferents també en aquest sentit.
El Cabrón només va aconseguir donar-se cops contra la paret perquè el recurs va ser novament desestimat a la tardor de l’any passat.
Tot i que en aquesta segona resolució l’Oficina reconeix l’impacte dels elements figuratius i considera que no poden menystenir-se, recorda un cop més que 1) generalment els elements verbals predominen sobre els elements figuratius i 2) dues marques són similars si hi ha una identitat com a mínim parcial visual, fonètica o conceptual.
La Sala de Recurs va reforçar doncs les conclusions a les que havia arribar anteriorment l’Oficina i va confirmar que les marques eren visualment similars, com a mínim en un grau per sota de la mitja, fonèticament molt similars i conceptualment idèntiques per la seva associació a un boc (però conceptualment diferents si els consumidors només percebien la marca sol·licitada com a insult).
Tercer assalt
En comptes d’acotar el cap, RBG va dirigir-se cap al Tribunal General de la Unió Europea, davant de qui va interposar un recurs.
Els titulars d’El Cabrón van argumentar, d’una banda, que la diferència visual entre els signes és molt rellevant i, de l’altra, que justament aquesta diferència es reforça en la vessant conceptual. Així, van destacar que no només els animals representats són diferents (un boc v. una serp), sinó que l’actitud de tots dos animals també és significativament oposada: el bòvid és pacífic mentre que el rèptil és agressiu. Segons RBG, això demostrava que conceptualment els signes són diferents, perquè justament l’agressivitat de la serp comporta que la marca no faci referència a cap animal, sinó a l’insult. De fet, sostenia que, en castellà, l’accepció insultant de la paraula “cabrón” està tan estesa, que els seus parlants han oblidat que també es refereix al mascle de la cabra.
Però, per molt que RBG s’hi trenqués les banyes, el passat 18/09/2024 el TGUE ha acabat per desestimar el recurs i ha confirmat l’existència d’un risc de confusió entre les marques en conflicte.
A nivell visual, l’òrgan judicial ha estimat que l’Oficina sí que havia apreciat correctament les diferències entre els elements figuratius, que determinen justament que la similitud visual global dels signes estigui per sota la mitjana.
A nivell conceptual, el Tribunal ha establert que, d’una banda, no hi ha arguments per demostrar que els parlants de la llengua castellana no saben que el mascle d’una cabra es diu “cabrón” i, de l’altra, que fins i tot si el consumidor castellà creu que la marca anterior és una versió errònia de “cabrón”, això només fa que reforçar-ne el vincle conceptual. A més, reconeix que pels parlants de la llengua catalana les marques son idèntiques conceptualment, tant li fa si és en referència a l’animal o a l’insult.
Per tant, per molt que hi hagi diferències gràfiques evidents, les seves similituds a nivell ortogràfic, fonètic i conceptual són innegables.
Victòria per K.O
És evident doncs que el xoc entre ambdós bocs ha tingut un clar guanyador, Masia Puigmoltó, que ha demostrat que la diferència entre els elements visuals de dues marques no és suficient per allunyar un cert risc de confusió quan els elements verbals són similars, per molt que un s’hi encabroni. No es pot fer el cabra quan es tracta de registrar marques!
Podeu consultar la versió original de la sentència en aquest enllaç.
Autora: Berta Benet Ferré, advocada a Curell Suñol, SLP.
Foto de Maxime Gilbert a Unsplash