01 febr. Un silenci i un bombolleig no poden registrar-se com a marca
En la concepció de les marques la creativitat humana està molt present. La diversitat dels signes que s’adopten per diferenciar els productes propis dels de la competència en el mercat es pot comprovar en els tipus de marques que se sol·liciten. A part de les marques tradicionals com les consistents en un nom i/o un gràfic, també existeixen el que anomenem marques no tradicionals, constituïdes per sons, gustos, olors, textures, etc.
A causa de les seves característiques, de vegades les marques no tradicionals manquen de la distintivitat suficient per indicar l’origen empresarial d’un producte o servei i, per tant, el seu registre és denegat.
Aquest ha sigut el cas objecte de la Sentència del Tribunal General de 7 de juliol de 2021, en l’assumpte T-668/19.
L’empresa alemanya Ardagh Metal Beverage Holdings GmbH & Co. KG va sol·licitar el registre com a marca de la Unió Europea del so que se sent quan s’obre una llauna de beguda. Podeu escoltar-la seguint l’enllaç següent:
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/017912475
L’EUIPO va denegar el seu registre al·legant manca de caràcter distintiu d’acord amb l’article 7.1 b) del Reglament 2017/1001 sobre la marca de la UE.
En primer lloc, s’ha de considerar que aquesta pretesa marca no s’aprecia en el moment de la compra del producte, sinó en el moment de la seva consumició, quan ja ha estat triat d’entre diversos altres productes, per la qual cosa no intervé en la decisió de compra d’una beguda respecte d’una altra d’un competidor. En segon lloc, el so concret objecte d’aquesta sol·licitud de marca no es distingeix substancialment i de manera immediata dels sons habituals de sortida de gas que escoltem quan obrim una llauna.
Després que el titular de la marca presentés recurs contra la decisió denegatòria, el Tribunal General ha confirmat la decisió de l’EUIPO basant-se en el fet que el so emès en aixecar la llengüeta d’una llauna de beguda serà considerat per part del públic com un element tècnic i funcional que es produeix en obrir la llauna per consumir-ne el contingut. A més, el públic ho percebrà immediatament com el so d’un bombolleig de beguda corresponent als productes designats en general, per la qual cosa el signe no es pot considerar un indicador de l’origen empresarial del producte, malgrat els matisos que té el so sol·licitat, concretament un silenci per l’interval d’un segon o el so del bombolleig durant nou segons.
Això no vol dir que altres marques sonores no hagin prosperat. N’hi ha unes quantes i uns exemples “sonats” (i ben sonors) serien els següents:
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/005170113
Metro-Goldwyn-Mayer Lion Corporation
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/012438628
TWENTIETH CENTURY FOX FILM CORPORATION
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/005868261
Microsoft Corporation
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/018498778
INTEL
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/018071642
AUDI AG
https://euipo.europa.eu/eSearch/#details/trademarks/018424119
Bayerische Motoren Werke Aktiengesellschaft
(per accedir a aquests arxius utilitzeu el navegador Chrome).
Veureu que n’hi ha de musicals, de salvatges i de simples percussions. La seva idoneïtat no és el fruit de la complexitat o simplicitat del so, sinó de la seva capacitat distintiva. Es a dir, les sentim i sabem de qui ens estan parlant.
Podeu trobar la sentència comentada seguint aquest enllaç:
Autora: Mercè Hernández Gázquez