IA i drets d’autor: el cas Stable Diffusion

30 gen. IA i drets d’autor: el cas Stable Diffusion

Posted at 17:04h in Actualitat, Articles, Destacades Actualitat by

Intel·ligència Artificial

El concepte d’“intel·ligència artificial” (IA) va ser encunyat l’any 1956 a la conferència de Darthmouth per a referir-se a “la ciència i enginyeria de fer màquines intel·ligents, en particular programes d’ordinador intel·ligents”, utilitzant la definició que va proposar el mateix John McCarthy, un dels seus fundadors, l’any 2007 (veure links al final de l’article). En la mateixa línia, el Diccionari de la Llengua Espanyola (DLE) de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), defineix la IA com l’ús de “programes informàtics que executen operacions comparables a les que realitza la ment humana, com l’aprenentatge o el raonament lògic”.

Encara que en els seus inicis l’ús de la IA estava limitat a aplicacions en camps de la tècnica molt específics, com el reconeixement de veu o l’anàlisi de dades, en els últims anys hem vist un creixement enorme de la IA aplicada a productes destinats al públic en general, com, per exemple, els vehicles autònoms de Tesla® o els assistents personals com Sirius® d’Apple ®, o Alexa® d’Amazon®. Molt recentment, l’ús de la IA s’ha popularitzat de manera massiva amb el desenvolupament d’eines com el ja conegudíssim ChatGPT, un sistema de IA capaç d’interactuar amb un usuari sobre la base de preguntes i instruccions formulades de forma “gairebé humana” i que és capaç de realitzar, sense entrar a valorar si millor o pitjor, tasques que van des de recopilar informació fins a “crear” poesia, programar, i pràcticament qualsevol cosa que se li demani. En el camp artístic, destaquen eines com DALL-E o Stable Diffusion, capaces de generar a partir d’instruccions, imatges amb multitud d’estils, detalls, i que fins i tot poden ser dignes de museu.

En aquest context, a més del debat sobre si una IA pot “inventar” i ha de figurar com a inventor en una patent (veure cas DABUS), la capacitat de “crear” que ja tenen les IAs actuals ha desencadenat el debat sobre fins a quin punt és possible atribuir-los l’autoria d’una obra. A això s’uneix que els models de IA, per a ser funcionals, requereixen ser “entrenats” amb contingut preexistent i que aquest contingut, ja siguin textos o imatges, pot estar sotmès a drets de propietat intel·lectual, l’ús dels quals no està permès sense l’autorització prèvia de l’autor original.

Drets d’autor

Els drets d’autor engloben els drets que posseeixen els creadors sobre les seves obres literàries i artístiques. Aquí s’inclouen tant llibres, música, obres artístiques (que poden ser pintures, fotografies, i altres mitjans audiovisuals, escultures, i pel·lícules), com programaria, anuncis, obres arquitectòniques, entre altres.

Encara que existeixen diferències segons cada legislació nacional, es poden distingir dos tipus de drets d’autor, els drets patrimonials, és a dir el dret del titular dels drets d’autor a rebre una compensació econòmica per l’ús de les seves obres per part de tercers, i els drets morals, que inclouen el dret a reivindicar l’autoria de l’obra i a oposar-se a qualsevol modificació d’aquesta que pugui ser perjudicial per a la reputació de l’autor.

A nivell internacional, el dret d’autor està regulat pel Conveni de Berna del qual actualment formen part 181 estats i s’obté automàticament sense necessitat d’efectuar cap registre ni altres tràmits. Encara que existeix un alt nivell d’harmonització entre els Estats membre, cada legislació presenta les seves particularitats i el dret d’autor és un dret de naturalesa territorial, és a dir, s’aplica de manera independent a cada país, per la qual cosa cal tenir present la legislació nacional en cada cas. Com per a la majoria dels drets de propietat intel·lectual i industrial, el titular d’un dret d’autor pot atorgar “llicències” sobre les seves obres. Aquestes llicències són autoritzacions a tercers perquè utilitzin o explotin aquesta obra i poden comportar o no una retribució al titular dels drets.

El cas Stable Diffusion: quan crear implica l’ús d’imatges amb copyright

Els drets d’autor i la intel·ligència artificial han xocat recentment en el que es coneix com el cas Stable Diffusion.

Com explica l’advocat Matthew Butterick al seu article, un grup d’artistes han presentat una demanda als Estats Units d’Amèrica contra tres empreses per l’ús d’una eina d’intel·ligència artificial, denominada Stable Diffusion. Aquesta eina, que pertany a la categoria dels sistemes de IA generatives, permet la generació d’imatges basant-se en un set d’imatges d’entrenament que inclou milions d’imatges obtingudes, segons els demandants, sense cap autorització malgrat estar subjectes al dret d’autor dels seus respectius/ves creadors/es. 

Més enllà dels detalls tècnics (molt ben explicats en l’article original abans esmentat, al qual podeu accedir seguint el vincle de la nota al peu), la tècnica en la qual es basa la IA de Stable Diffusion per a generar les noves imatges es coneix com a “difusió”. Aquesta consisteix a emmagatzemar còpies comprimides de les imatges amb la qual s’entrena el model, per a després recombinar-les generant així imatges derivades. Els demandants, que la defineixen com una eina de “collage” del segle XXI, defensen que més enllà de les similituds o no de les “noves” imatges amb les imatges originals, les imatges generades pel programari deriven en qualsevol cas de les imatges originals utilitzades per a entrenar-lo. Per tant, al·leguen que Stable Diffusion podria arribar a generar un nombre il·limitat d’imatges infractores que competirien en el mercat amb les originals, causant un perjudici permanent als artistes i l’art en general.

Als pocs dies de la notícia sobre la demanda als Estats Units, Getty Images, un conegut repositori en línia d’imatges, va emetre un comunicat informant que també ha presentat una demanda al Regne Unit en la qual reclamen contra una de les empreses citades en el cas Stable Diffusion per infracció de drets de propietat intel·lectual, en particular a causa de la còpia i el processament d’imatges protegides per drets d’autor i de les metadades associades propietat o representats per Getty Images sense que existeixi una llicència en favor dels interessos comercials de l’empresa i en detriment dels creadors de contingut.

A l’espera de com evolucionen aquests casos, i de com s’interpreta legalment l’ús de contingut amb copyright per a entrenar sistemes de IA en les diferents jurisdiccions, cal tenir present que la propietat intel·lectual no protegeix les idees, sinó la forma com aquestes són expressades. Per tant, cal preguntar-se fins a quin punt es diferencia la inspiració d’un artista, i la influència que les obres existents puguin tenir sobre les seves creacions, amb el procés d’entrenament d’una IA, i si pot considerar-se que aquesta “s’inspira” del contingut existent en comptes d’utilitzar-lo sense permís. Continuarem atents!

Autor: Ricard Valdés-Bango, Màster en Bioenginyeria – Doctor en Biotecnologia

Notes:

Photo by Possessed Photography on Unsplash.com