01 febr. Moda: inspiració o imitació?
La moda es renova constantment, fins i tot dins d’una mateixa temporada canvien els talls, estampats, colors, etc.
Darrere d’aquestes tendències hi ha un intens treball d’inspiració, un estímul que anima la labor creadora. Però com es protegeixen aquests resultats? I, en cas d’imitació, què poden fer els seus creadors, dissenyadors i empreses del sector?
Dels drets de propietat industrial, el disseny és la modalitat idònia per als articles de moda, ja que protegeix l’aparença de tot o part d’un producte, que es derivi de les seves característiques (com la línia, color, textura, etc.) o de la seva ornamentació. Hi ha altres drets que poden també, de manera independent, acumulable i compatible amb el disseny, protegir el producte o part d’ell, com la marca o els drets d’autor, però en aquest article ens referirem només als dissenys.
A la Unió Europa hi ha dos tipus de formes de protecció per disseny:
El disseny no registrat, que està pensat per a productes que tenen una vida comercial molt breu, per la qual cosa atorga una protecció més curta, de tres anys. Com el seu propi nom indica, no requereix cap procés de registre, la qual cosa vol dir que no comporta costos, i la seva protecció comença -si el disseny és nou i té caràcter singular- quan el producte amb aquest disseny es fa públic a la UE.
El disseny registrat, previst per a productes amb una vida comercial més extensa, com són els industrials, confereix una protecció a llarg termini -cinc anys des que es va presentar la sol·licitud, renovables fins a un total de vint-i-cinc-. S’obté després d’un procés de registre.
Atès el caràcter efímer de la temporada, en el sector de la moda i excepte per a alguns articles que poden convertir-se en icones duradores, la majoria opta per no registrar com a disseny els seus articles i emparar-se en la protecció del disseny no registrat.
Il·lustrarem un exemple, corresponent a la distinció atorgada l’any 2021 en els premis Plagiarius [1] Aquests premis es concedeixen a les còpies més evidents detectades cada any en el mercat. Es tracta de les jaquetes següents:
Original (esq.): de l’empresa alemanya Engelbert Strauss (d’ara endavant, Engelbert).
Imitació (dreta.): de la coneguda cadena de supermercats ALDI (d’ara endavant, Aldi).
La jaqueta original de Engelbert té la protecció corresponent a un disseny no registrat. La jaqueta de Aldi es comercialitza amb un preu inferior y seria d’una qualitat inferior que l’original, segons se suggereix en la presentació dels citats premis.
Llavors, pot el creador de la jaqueta original impedir que es vengui l’altra jaqueta?
Com diu la cançó de Jarabe de Palo, “Depende… ¿de qué depende?”
“de según como se mire, todo depende”. Bé, en aquest cas, no tot, però sí que depèn molt de si una i altra jaqueta, comparades visualment, produeixen la mateixa impressió general. Aquest és el criteri legal per a distingir la inspiració de la imitació.
En aquest cas, Aldi va adoptar gairebé en la mateixa proporció el concepte i la mescla de materials de la jaqueta de Engelbert: les dues jaquetes tenen teixit de punt melange elàstic en mànigues i laterals, zones embuatades en la caputxa i en el tors i la mateixa butxaca de punt amb cremallera vertical en el pit esquerre.
Un matís important: la comparativa entre l’original i la imitació ha de realitzar-se, no característica per característica, sinó globalment, atesa la impressió general; i no des de la perspectiva d’un consumidor qualsevol, sinó d’una persona fictícia -denominada “usuari informat”- que, sense ser un dissenyador ni un expert en la tècnica, té cert coneixement dels dissenys existents en el sector en qüestió, en aquest cas el de la moda; i considerant també el grau de llibertat de l’autor per a dissenyar, que és molt ampli en aquest cas.
Però, a més i no de manera menys important, per tal que la protecció conferida pel disseny no registrat tingui efectes, la jaqueta de Aldi no ha de ser resultat d’una creació independent. Això significa que, davant un Jutge, Aldi ha de demostrar que la seva jaqueta ha estat dissenyada “per un autor del qual calgui pensar raonablement que no coneixia el dibuix o model divulgat”.
Com es va resoldre el cas? A la web de Plagiarius s’indica el següent: “Aldi no veu cap infracció de disseny, però volia parlar amb Engelbert (això encara no s’ha produït)”.
En definitiva, el titular del disseny no registrat té un dret a no ser copiat, però no un dret d’exclusió absolut, per la qual cosa cada supòsit haurà de valorar-se individualment.
Autora: María Ceballos Rodríguez
- https://www.plagiarius.com/index.php?ID=59