16 juny El teu segell em sona: progrés en la protecció de les “IGs no-agri” a la UE
A principis de maig, el Parlament i el Consell de la UE van tancar un acord polític per a protegir les indicacions geogràfiques (IGs) de productes artesanals i industrials, com poden ser la ceràmica de la Bisbal o de Talavera, els brodats de Lagartera, la taracea granadina, el damasquinatge de Toledo, els rellotges de cucut, etc.
Actualment, encara que alguns països de la UE sí que protegeixen aquest tipus d’IGs, no hi ha una protecció a nivell comunitari, mentre que sí que n’hi ha per als productes agrícoles i alimentaris, vins i espirituosos. Les IGs d’aquests últims productes es coneixen com a “IGs agri”, pel seu component agrícola, i ara a les IGs de productes artesanals i industrials se les coneix com a “IGs no-agri”.
L’acord fa referència a la proposta de Reglament que es va presentar l’abril del 2022, la qual al seu torn va ser el resultat de consultes realitzades sobre aquest tema, tant als Estats com al públic de la UE (comentat a la nostra notícia anterior: Indicacions geogràfiques, un pas més enllà) i a experts d’aquest sector. L’acord de les IGs no-agri es caracteritza pel següent:
- Comparteix l’enfocament de la regulació de les IGs agri, ja que es podrà obtenir un únic títol de protecció i vàlid en tots els països de la UE. Aquest títol de la UE substituirà els títols nacionals que puguin existir i quedaran registrades, tant les denominacions d’origen protegides (DOP) com les indicacions geogràfiques protegides (IGP).
- Preveu un sistema de registre en dues fases, la primera tindrà lloc al nivell dels Estats membres, i la segona, sobre la decisió de registrar, a nivell de la UE. Si bé l’òrgan responsable per a les IGs agri és la Comissió Europea, per a les IGs no-agri serà l’EUIPO -encara que, hem de matisar, la Comissió haurà de poder assumir també les funcions-. Per als països de la UE que no compten amb una autoritat nacional d’IGs, hi haurà un sistema especial de registre en una única fase, això és, directament davant l’EUIPO.
- Els Estats membres podran cobrar una taxa de sol·licitud, que haurà de ser més baixa per a les microempreses i petites i mitjanes empreses, però l’EUIPO no carregarà cap taxa -excepte per als països amb el sistema de registre directe davant l’EUIPO-.
- L’EUIPO habilitarà un sistema plenament digitalitzat per a sol·licitar l’IG, un registre ad hoc i un sistema d’informació i alerta sobre l’ús indegut a la xarxa d’aquestes IGs, incloent-hi noms de domini il·lícits. L’EUIPO, que s’autofinança per complet, gestionarà això amb càrrec al seu pressupost, per la qual cosa aquesta nova regulació no tindrà incidència en el pressupost de la UE.
- Els productors d’aquestes IGs podran beneficiar-se del Sistema de Lisboa, que permet un registre fàcil i menys costós fora de la UE. Encara que la UE es va adherir a l’Acta de Ginebra de l’Arranjament de Lisboa, ara com ara i per una falta d’harmonització en les lleis, encara no poden acollir-se al sistema, mancança que aquest Reglament suplirà. En aquest marc, l’EUIPO serà l’autoritat competent, com ja ho és en el Sistema de Madrid per a les marques internacionals que designen la UE.
- Es preveu un sistema de control més simple racionalitzat, amb la possibilitat que els productors presentin una auto-declaració sobre el compliment de les condicions del plec i d’haver superat els controls necessaris.
- Els segells de les DOPs i IGPs per a les IGs no-agri seran idèntics al de les IGs agri, és a dir:
Next steps: si el Parlament i el Consell de la UE aproven formalment aquest acord, la qual cosa es preveu que succeeixi durant aquesta tardor, el Reglament entrarà en vigor dos anys després (novembre de 2025).
Reflexió: encara que el nombre de possibles sol·licituds d’IGs no-agri es pronostica baix, al voltant d’unes 300 IGs per als pròxims deu anys -enfront de les més de 3000 IGs agri que estan actualment en el registre de la UE-, serà una primera presa de contacte per a l’EUIPO, en termes d’autoritat registral d’IGs. La regulació de les IGs agri també es troba en plena reforma, amb una proposta de nou Reglament que identifica l’EUIPO com a possible organisme de gestió, encara que sobre això encara hi ha molt de debat. Continuarà…
Autora: María Ceballos, advocada a CURELL SUÑOL
Link a la proposta de l’esmentat Reglament d’IGs no-agri
Link a la proposta de nou Reglament de IGs agri